Histories de un espai habilitat en el temps de la memòria infantil.
Un divendres qualsevol de quaresma, la mare de bon meti es posa a cuina...
Un divendres qualsevol de quaresma, la mare de bon meti es posa a cuina...
Una olla plena de cigrons que va deixar la nit anterior amb remull,(aigua i bicarbonat).Crec?.
Escorre els cigrons i els tira al olla quan l’aigua esta a punt de bullir. Al torna a arrencar el bull escumarà i els fera bullit un hora i mitja a foc lent.
Apart feia escorre el bacallà que també tenia en remull, l’enfarinava i el passava per la paella.
En una casolà de fang posava, oli, ceba trinxada, quantitat de ceba, la deixa coure mol a poc a poc., la casa s’anava impregnen de tota aquella olor, afegint-hi mes tard el tomàquet que tenia pelat i trinxat. Quan el sofregit estava el punt hi afegia panses i pinyons , els cigrons ven escorreguts i el bacallà , pebre vermell picant,ho cobria amb aigua i quan faltava poc per treure del foc i posava mix ou dur per persona.
La cuina de casa era una cuina llarga i estreta, al fons a ma esquerra, a la par mes fosca, allà si torbaven els fogons. Una cuina de ferro culat,dos focs, que amb el carbó adequat funcionava tot el mati. Tot un mati de feina, de vigilar el foc , m’entres es feien els llits o s’estenia la roba.
Escorre els cigrons i els tira al olla quan l’aigua esta a punt de bullir. Al torna a arrencar el bull escumarà i els fera bullit un hora i mitja a foc lent.
Apart feia escorre el bacallà que també tenia en remull, l’enfarinava i el passava per la paella.
En una casolà de fang posava, oli, ceba trinxada, quantitat de ceba, la deixa coure mol a poc a poc., la casa s’anava impregnen de tota aquella olor, afegint-hi mes tard el tomàquet que tenia pelat i trinxat. Quan el sofregit estava el punt hi afegia panses i pinyons , els cigrons ven escorreguts i el bacallà , pebre vermell picant,ho cobria amb aigua i quan faltava poc per treure del foc i posava mix ou dur per persona.
La cuina de casa era una cuina llarga i estreta, al fons a ma esquerra, a la par mes fosca, allà si torbaven els fogons. Una cuina de ferro culat,dos focs, que amb el carbó adequat funcionava tot el mati. Tot un mati de feina, de vigilar el foc , m’entres es feien els llits o s’estenia la roba.
Ara passat el temps tot son imatges que omplen de sensacions els espais de la memòria; imatges, colors i fins i tot olors amb porten a un temps mol llunya, però que a la vegada esta aquí tan aprop que el visc.
