EL PRACTICON - CUINA DEL1901

SOPA DE PURÉ DE CASTAÑA

Para cuatro personas se cuece bien en agua una libra de castañas pilongas,pero frescas.
Se pasan por la pasadera, y en una cacerola se pone á derritir onza y media de manteca de vacas.
Cuando empieza á estar rusiente, se agrega una cucharada de harina, y antes que tome color, se moja el todo con el caldo ó papilla que ha de formar la sopa.
al primer hervor se echa la pasta de castañas; se sazona todo y se pasa por colador más fino al cuarto de hora de cocción.
Se tiene esta sopa al amor de la lumbre hasta el momento de servir, en que se liga fuera del fuego con yema de huevo, según se ha explicado ya, y se vierte en la sopera, en donde habrá pan tostado ó frito en pedazos pequeños de igual forma.
Angel Muro
Se liga la sopa con una yema, desleída en tres cucharadas de agua fria

EL CELLER DE SANT ISCLE-EL BAGES

LA SÈQUIA DE MANRESA.De Balsareny a Manresa

Aquesta vegada la descoberta a estat al entorn del Bages. Fen un petit recorregut de senderisme, que ens porta a gaudi de petits i encantadors plaers.- La sèquia de Manresa.
El nostra recorregut a estat però, des de Sallent al Parc de l'Agulla a Manresa.

Al llarg del camí trobarem mols ponts sobre la sèquia, És interessant fixar-se en el tipus de construcció de cada un d'ells, ja que n'hi ha d'estils ben diferents, Algunes casetes de bagant, on hi ha els mecanismes per accionar, "comportes que permeten aturar i desviar l'aigua", una barraca de vinya ben conservada, masos, ermites:" Santa Magdalena","Sant Iscle".

Sant Iscle ha estat la descoberta gastronòmica del recorregut, ve mes aviat vinícola. un celler amb vistes a les vinyes i amb el fons emmarcant el Bages, Montserrat,senyorial e immensa.

LA DESCOBERTA

Barem parar per fer un mos. El mateix camí ens oferia ombra, taules, bancs per seurà,uns codonyers donant color, ànecs volant, vinyes, olor a raïm madur i l'aigua de la sèquia fen-nos companyia, el lloc ideal per descansa i gaudi amb calma del paisatge. Envoltant tot aquell espai ens encercla un perfum amb una dolçor mol agradable, primer no la identifiquem,busquem plantes aromàtiques que ens envoltin,res de res. Se sembla mol a l'olor del raïm, però dolceja mol mes i embolcalla a tots de una manera mol persistent.

Ja desesperàvem de descobrir la fon del perfum, quan aixecant el cap descobrim taules i gent assentada a la terrassa de la masia deixada uns metràs enrere. Ens hi acostem, es la Masia de Sant Iscle, un Celler que ofereix no sols poder gaudi del vi.(aviant començat la verema, motiu que provocava l'agradable dolçor que fluïa per l'ambient) si no també de alguns plats freds de formatges, pernil o patés, amanides de verdura del seu or, gaudi del Romanic que li dona nom.

Demanem sortit de formatges i un vi de la casa adequat per acompanya.

Sor que el final de trajecte fins al parc de l'Agulla es troba quasi a toca, si no pot ser que auri am agut de quedar nos allà mateix.Un dia per recorda i compartí

PALAU -SOLITÀ I PLEGAMANS- LA CREMA DE MELÓ

CREMA DE MELÓ

Aquesta es una recepta que descobreixo al entorn de una agradable trobada de ceramistes a Palau-Solità i Plegamans. On el Joan Enric ens ofereix una crema de meló.

Un meló una llimona i menta triturada al gust.

Jo hi he incorpora't el suggeriment d'una companya, un iogurt.

S'agafa un meló, es pela i trosseja. Es col·loca a la batedora amb el iogurt natural, el suc d'una llimona i unes fulles de menta.
Es bat fins a aconseguir una textura homogènia, Es posa a la nevera i en el moment de servir s'hi posen unes virutes de pernil serrà.

recetas para cocineros" minusculos"

PASTAS


100g mantequilla
125g. azúcar
250g. harina
1 cucharada sopera de levadura
1 cucharada sopera de leche
2 huevos.


PREPARACIÓ

Mezclar en un cuenco la mantequilla casi derretida, el azúcar, un huevo entero y una yema. Unelo bien con una cuchara de madera y añade poco a poco la harina mezclada con la levadura en polvo y la leche fría.
Amasa hasta obtener una masa homogénea.
Engrasa una placa de horno con mantequilla.
Con una cuchara echa porciones no muy grandes de masa. aplástalas un poco con la mano enharinada y píntalas un poco con la clara de huevo sobrante batida. mete las pastas en elhorno durante 20 o 30 minutos. cuando estén doraditas sácalas del horno y desprémdelas de la fuente con un cuchillo de punta redonda.

L'ERICH I L'ALBA FAN UN PASTIS DE XOCOLATA

Els nens i el PASTIS DE XOCOLATA

L'Erich a escrit la recepta al seu quadern de vacances.Jo os la transcric.

4-ous

4-cullerades de sucre-(munta els ous amb el sucre) reserva ro

1-cullerada grossa de mantega

1-tauleta de xocolata(posar-ho al microones)

barrejar el ous amb la xocolata 2 iogurts i 5 cullerades grosses de farina.

posar dins del motlle llarg. (a sobre hi em posar llavors de xocolata), i al forn uns 30 minuts

FLAM DE MATO

UN DIA PER TERRES DEL LLUÇANÈS

He passat un dia per terres del Lluçanès, en aquest moments tota la vall era com un mantell daurat, un mantell que va aporta color el sota de l'ombra del roure on varem dinar. Al fons vaques i ovelles i al sostre rapinyaires amb una dansa interminable, sota del cel blau.
Tot això per explicar la troballa culinària del dia: flam de mato,una deliciosa descoberta de l'excursió.

FLAM DE MATO

150gr sucre
300gr llet
250gr nata liquida
250gr mato
1 sobra de quallada Royal

Primer fer el caramel: posar una mica de sucre en un cassó, repartir-lo be i deixar al foc. No moure fins que veiem que comença a desfer-se. Deixant fins que agafi el color que ens agradi.
Repartir-lo per el fons del motlle.
Posar en un pot la quallada, el mato, el sucre i la nata.Triturar-ho. Quan el mato s'hagui desfet tirar-hi la llet i tornar-ho a triturar. Ompli el motlle i posar-ho en una safata amb aigua per
coure el flam a bany maria, durant 1/2 hora.

COCINA DEL 1901, ANGEL MURO "EL PRCTICON"

PASTA PARA FRITOS

PASTA FRANCESA

En un plato hondo se ponen 250 gramos de harina, y poco á poco se va hechando un cuartillo de agua templada, lo bastante para que se reblandescan y derritan sesenta gramos de manteca de vacas muy fresca.

El punto de esta pasta consiste en el modo de trabajarla para que esté uniformemente trabada, y de una consistencia como de chocolate bien hecho.

Si para llegar á este estado no ha sido necesaria toda el agua templada, puede muy bien suceder que parte de la manteca de vacas quede en la superficie del agua no empleada, y en este caso se recoge con la espátula de madera, y se incorpora en la pasta.

Cuanto la fritura está á punto de freir, se bate en punto de nieve clara y media de huevo, y se incorpora con viveza en la pasta en el mismo momento en que se empapan los manjares que se van á freir.