dissabte, 19 de maig del 2012

LA NÚRIA SOLEY, ACOSTA LA CUINA DE PROXIMITAT A LES TAULES DE LA PREMSA DEL MON.


La premsa Coreana degustant els productes de la terra cuinats per la Núria a Rasquera(.Baixat del ordenador).

Durans uns dies la cuina de la Núria es a l'abast de moltíssime premsa, que de tot el mon se desplaçat a Rasquera per cobrir la noticia de les votacions entorn  a la plantació de "marihuana " al poble.

Como indicaba el encargado del restaurante La Seu.
Éste, vestido con una camiseta negra con el lema I love Rasquera, pero con el corazón sustituido por una hoja de marihuana, confesaba que hoy "casi han triplicado" el número de menús servidos en comparación con un día normal.
"Hemos contado con tres mesas de gente del pueblo, pero hemos tenido que hacer tres turnos", admitía a Efe mientras explicaba que llevaba semanas aguantando "chistes y cachondeíto" sobre si la carta de postres incluía alguno con marihuana.
Sea como sea, trabajadores de la Sexta, de ETB, de la televisión nacional de Corea del Sur, de 8TV, de ACN, de TV3, El País, Efe o RAC1 han compartido guisantes, huevos a la benedictina, parrillada de cabra blanca -raza autóctona de Rasquera- o lomo asado, en una demostración de que la expectación mediática ayuda a remontar la crisis sin necesidad de que se haya plantado todavía, como así es, ni una sola semilla de cannabis. (LA VANGUARDIA. COM )





Tot  passava fa uns mesos i ara per motius ven diferents la premsa sa tornat a retroba al Restaurant "ALMADROCH DE LA SEU" A RASQUERA.
Un greu incendi, que acaba cremam mes de3000 hectàrees de matolls, pastures i bosc. Atreu de nou la premsa al poble.
A la Núria la feina no l'espanta ,mes al contrari, sospito que encara que per motius menys traumàtics,li encantaria veure mes sovint el local en aquestes situacions.
Si algú s'anima a acostar-se a Rasquera, a cuneixe l'encant de la població, els pastissets, el cistelles, les cireres, la cabra blanca i tantes i tantes coses que el poble pot oferir, que s'acosti sense poo a la fonda, i la Núria li donera a gaudi la bona cuina feta amb els productes de la terra.

diumenge, 15 d’abril del 2012

LA CUINA DE LA NÚRIA AMB ELS PRODUCTES DE RASQUERA.

Mol de temps e tingut el bloc abandonat, masses coses al tinter i poques de resoltes.
L'avia dominada per els nous sistemes de comunicació: correu electrònic,facebook, youtube etc... descuida altres coses. i ara he cregut que val la pena dedicar una estona a aquest bloc.
Des de la transhumància de restaurant ALMADROCH a Rasquera, el anim de la que escriu a baixat de bioritmes, i encara que en aquest moments la paraula "RASQUERA" ens porta a una població mol i mol de moda, jo amb sento fora del escenari  de la cuina i amb costa escriure de menjar... Au  avui toca.



   De Rasquera he descobert que es un poble amb una matèria alimenti-cia de primera qualitat: Oli, formatges,cabrit provinent de la "cabra blanca de Rasquera", ametles,cireres, mandarines, garrofes  i tots els productes que produeix le seva terra de regadiu. I el seu producte estrella els "pastissets"
Un munt de productes que ofereixen a la Núria una alta gama de plats per cuina i oferir als clients de l'ALMADROCH DE LA SEU. productes que dels  horts o dels corrals poden ser en poques hores els plats dels comensals.

 LA RECEPTA

BROSSAT AMB MELMELADA DE GERDS

El brossat,  llet de cabra de elevo-ració diària. Formatgeria de la Laura.(RASQUERA)
Per la melmelada
un kg. de gerds
750g de sucre
unes gotes de suc de llimona.

PREPARACIÓ
 Per la melmelada, feu coure primer els gerds en aigua fins que quedin tendres,escorreu-los i passeu-los pel passapuré. Peseu la polpa obtinguda i afegiu-hi exactament el mateix pes de sucre i unes gotes de suc de llimona. A continuació, poseu a coure la barreja a foc suau en una cassola i aneu-la remenant de tant en tant amb una cullera de fusta. Deixeu-la bullir ben be una hora. deixau-la refreda, poseu-la en pots de vidre i conserveu al bany maria.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

RECORDS DE SEMPRE, CASA DE L'AVIA MONTSERRAT

Primera hora del primer dia fred de la tardo.  Amb proposo arribarma al mercat de Vic i passejar per una ciutat mol atractiva, tan per l'objectiu de una camare de fotografia ,com a nivell culinari i compra aliments de tardo: Bolets, castanyes, codonys i altres.
Continuar el dia preparant una bona confitura de castanyes, i una bona confitura de codony.  No se si mant-sortiré pro voldria també prepara un arrop. aliments tots ells que amb transportant a records de olors i gustos de la infantesa a la cuina de casa l'avia materna.
Aixafà raïm amb els peus descalços, on l'olor a dolç que ara es fa indescriptible, omplia tots els racons de la casa . El most que l'avia posava a bullir amb quantitat de fruits: Raïm, codonys portats de la mateixa vinya, taronja i mil i un polsims de herbes aromàtiques, que dies  mes tard es convertirien en un postres de luxa per tots nosaltres. I que moltíssims anys mes tard encara perdurant en el record.



CONFITURA DE CASTANYES

1kg de castanyes
600g de sucre
1 baina de vainilla


    PREPARACIÓ

Renteu bé les castanyes i feu-los un tall per tot el voltant.
Seguidament, poseu-les en un olla cobertes d'aigua i feu-les bullir a foc viu durant deu minuts. Escorreu-les i en podeu treure amb facilitat  les dues pells. Un cop pelades, torneu-les a posar a bullir amb la mateixa aigua, aquest cop a foc lent i durant uns 30 minuts.Quan siguin ben cuites, passeu-les pel passapuré amb el sucre i la polpa de la vainilla i, després  deixeu bullir  mitja hora mes  a la pasta obtinguda en un cassó a foc mol lent, remenant de tan amb tan amb una cullera de fusta perquè no s'enganxi. Un cop llesta, guardeu la confitura en un pot de vidre.

                                                               cuina tradicional

                                                                ARROP

Encara no he donat amb la receptes que s'identifica amb la que recordo de l'avia. Avui en provaré dues i mes tard si tot va bé les transcriure en a aquesta pagina.
                                                   
                                                            1ª RECEPTA DE ARROP

Dos litres de most, o el suc de raïm aixafat i colat amb un drap ven net.
Una poma
un codony
un tall de meló
un tall de carbassa
un parell de figues
pell de taronja.

La fruita es talla a daus no massa grans i es posa tot dins una cassola de fang, posant a coure amb el most a foc mol lent. Es deixa bullir, remenant de tan en tan amb una cullera de fusta fins que el most pren la consistència de  xarop, quan esta al punt si pot afegir  alguna especia aromàtica, jo hi he posat una mica de canyella amb branca que al refredar-se he retirat.
Es unes postres extremadament dolçàs ja que el most al reduir pruduex una bona concentració de sucre.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

ARRÒS DE CONILL

4 tassetes d'arròs
300g de conill
100g de cansalada
200g de pèsols
1 ceba
4 tomàquets madurs
2 grans d'all
1 pebrot vermell
julivert
oli
sal


PREPARACIÓ
Poseu una cassola al foc amb un bon raig d'oli i enrossiu-hi els talls de conill i la cansalada tallada a tires o daus petits. Quan siguin ben daurats,afegiu-hi la ceba capolada, els alls trinxats, el tomàquet ratllat i els pèsols i, seguidament, un pols de sal i una mica de julivert trinxat. Ofegueu-ho tot lentament a la cassola i, quan agafi color daurat, poseu-hi setze tassetes d'aigua ( la proporció és de quatre parts d'aigua per una d'arròs ). Deixeu-ho bullir tot fins que el suc s'hagi reduït a la meitat i, en aquest punt, tireu-hi l'arròs i deixeu-lo coure durant uns 18 minuts a foc viu. Quan apagueu el foc, deixeu-lo reposar cinc minuts abans de servir-lo.

CUINA TRADICIONAL, Guia gastronòmica de Catalunya.

ÀNEC EN FIGUES

1 ànec d`1kg. i mig
350g de figues fresques
4 tomàquets
1 ceba
2 pastanagues
4 grans d'all
1 tassa de farina
1 fulla de llorer
1 branqueta de farigola
1 copa de xerès sec
100g de llard
oli
sal i pebre

PREPARACIÓ


Netegeu bé l'ànec, lligueu-lo amb fil perquè conservi la forma i salpebreu-lo. Seguidament. unteu-lo bé amb llard i col-loqueu-lo en una plata de forn. Enforneu-lo i, quan ja sigui ros, afegiu-hi les pastanagues i la ceba,tot tallat a trossos, a més a més de la farigola, el llorer i els grans d'all. Quan tot plegat hagi agafat color, afegiu-hi els tomàquets, ben nets i tallats a trossos regulars. Després d'aproximadament deu minuts,aboqueu-hi el xerès i continueu-ne la cocció fins que l'ànec estigui ben rostit. Quan ja es pugui manipular,traieu-li el fil i talleu-lo a talls, que posareu en una cassola . Col-loqueu les verdures de la cocció en una paella.Poseu-la al foc i afegiu-hi la farina poc a poc, remenant-ho bé. Afegiu-hi un got d'aigua i deixeu-ho coure una estona fins que veieu que les verdures són ben cuites i la barreja pro homogènia.Coleu la salsa i aboqueu-la damunt els talls d'ànec.Netegeu les figues, enfarineu-les i fregiu-les en una paella amb oli calent. Col-loqueu-les a la cassola i coeu el conjunt cinc minuts mes.
CUINA TRADICIONAL -Guia gastronòmica de Catalunya.

divendres, 23 de setembre del 2011

NÚRIA SOLEY RIERA,LA CHEF. FA LA TRANSHUMÀNCIA CAP A LES TERRES DEL EBRE

RASQUERA 18-9-2011





Quan arriba el bon temps les necessitats de trobar millors pastures fan que el moviment de espais sigui constants, els remats i els seus pastors emprenen la nova aventura de trobar millors i adequats espais.
Sembla ser, es el que ha fet l'ALMADROCH.- La transhumància buscant millors espais els ha portat fins a terres del Ebre.
  Quan el chef busca noves maneres de transforma la seva cuina,noves mataries.Quan les creacions portant pels camins de retrobament amb la cuina de sempre amb un polsim de CUINA D'AUTOR, tenim  que acceptar aquesta decisió.
Ara la seva carta se transformat en una carta integrada a la terra que l'acull, espero que la nostra mancança sigui compensada per la acceptació de la comarca que des d'ara ha decidit aceptar com espai propi.
A Santa Perpètua trobem a faltar la seva cuina.


Aquest estiu em agut de recorre uns quants kilòmetres per retroba la cuina del ALMADROCH.La seva xef i el seu equip, fen una translació física cap a la ribera del Ebre.
Descobrint una cuina de matèries noves,cabra blanca de Rasquera, llamàntols del mediterrani,anacs salvatges del Delta, cérvol, figues, raïm  , fruits secs,formatges.etc. i bons vins. que a la comarca i les comarques beines no hi falten.


QUE TOT SIGUI PER GAUDIR DE UNA GRAN CUINA I DE LA SEVA CUINERA.