Alguns dies una es desperta amb ganes de explica records, petites pinzellades instants dolços o no de una infantesa un pel atrapada al fons del temps.- Però les mancances amb ortografia o amb una gramàtica de la que no en conec les normes mes adequades, amb limiten un munt.
Quan els records flueixen,com llampecs potents dins el cervell, el millor es deixar-los sortí estiguin ben o mal escrits, ben o mal explicats. i això es el que faré..o sento si algú quan so miri li fan mal els ulls o se li remouen les tripes. Que hi farem?.No en ser mes.
De les vacances d’estiu i relacionat amb l’alimentació, son un munt les percepcions de colors, gustos, imatges que amb venen al cap.
Gots, als,plens de llimonada.( suc de llimona aigua fresca i sucre) – Gots, als, de llet i Colacau, aquets relacionats amb una gran gerra de vidre que apareixia (provocativa) nomes la mare obria la nevera. – Gots, als de espuma torrada ( cafè, sucre i sifon).Les espumes no les va inventa el Ferran Adrià, les va inventa la meva mare i la meva tieta, per elles era un bon recurs per endolcir-nos l’estiu.
A i no ens deixéssim pas la pols màgica de la( litines) o el sidral (pica pica). de llimona, grogs, o de taronja, acarbassats.
L’esqueixada de bacallà,(bacallà esmicolat i acompanyat amb tomàquet i ceba ratllada amanit amb un bon raig d’oli de òliba i unes gotes de vinagre,
Pasta, amb tomàquet ratllat i mato. – El mato el preparava la mare, La llet acostumava a fer-nos-la anar a busca a nosaltres, els fills. La vacaria es trobava a tres portals de casa juts a la plaça, la porta de la qual ens donava pas a un llar passadís, però la taula amb els petricons de llautó i la gran lletera de ferro es trobaven al començament de aquets passadís just a toca de la porta que duia a les vacaries. que podíem observa com les munyien des de una petita finestra al costat de la porta i des de la mateixa plaça. Els renecs i crits dels homes de aquella casa quedaran per sempre mes mercats a fons en el nostres records d’ infants. Tot allò era tan tenebrós m’entres érem petits,que podíem imaginar mil i una historia de poo. Amb els anys tot es posaria al seu lloc i anar a busca la llet ja no tindria cap poder de aventures...Tornant al mato, la mara feia bullir la llet amb” herba col”,la posava al colador que prèviament havia tapat amb un drap blanc ben gestat, retalls de una coixinera vella i , ho deixava refredar. Al hora de dinar ho barrejava amb la pasta i el tomàquet i tot ven fred omplia el plat.
El meló i la síndria eren les postres mes abundants, algun iogurt acompanyat de melmelada de préssec o prunes i les prunes de tota mena que collíem del jardí.
I en el jardí el pou.El pou era un del grans personatges protagonista, sospito que indirecta dels estius, que junt amb la galleda eren el tàndem mes adequat per posar a refrescar la fruita i la beguda.
Un dels flams de l'avia
Es piquen ben picades, fins a convertir-les gairebé en pols, les següents herbes aromàtiques: timó, orenga, millorana, sàlvia. alfàbrega i romaní, A continuació hi afegim 100 grams de pinyons, unes olives negres sense pinyol i dos o tres alls . Hi anem afegint oli, pa, tomàquets i aigua. Tot ben triturat.
