FARCIT DE CARNESTOLTES

Típic de Solsona, el Farcit de Carnaval no és la única cosa estupenda d'aquest moment de l'any. No solament el seu plat més típic està bonissim sino que el seu carnaval està farcit de personatges de la guerra dels Carlins. I resulta la mar d'original!

INGREDIENTS:
Una tripa d'embotit tipus bull ( ample i poc regular).* Pa tallat molt fi; 5 ous batuts ; 100 gr cansalada tallada petita ; 200 carn picada; 200 gr de panses; sal, pebre, all i julivert.
Procediment:
Fer una massa , ben barrejada amb forquilla, , amb tot lo anterior i omplir el budell. Lligar per les puntes, que no es perdi farcit.Coure a foc baix, bullit, unes 2h.Punxar de tant en tant amb una agulla, a fi de que no rebenti.Menjar recent fet, fregit a la paella com es tradicional o sobre pa...
*A manca de tripa posar-ho sobre un full d'alumini  rectangular ,enrotllar i tancar  be pels costats.Bollir tal i com s'ha dit.Un cop fred, treure el paper i tallar a rodanxes.

UN ALTRE PRECEPTE DE LES DE L'AVIA

PEIXOPALO AMB TRIPES DE BACALLÀ


Ingredients


1 peixopalo
6 tripes de bacallà
4 patates grosses
1cabeça d'alls
3 tomàquets madurs
2 cebes grosses
una fulla de llorer
una mica de farigola
oli d'oliva
sal i pebre
Per la picada: 2 grans d'all,una llesca de pa fregit i julivert


Preparació


Cal deixar una peça de peixopalo deu dies en remull, tenint en compte que cal canviar l'aigua cada dos dies. Les tripes es deixaran també en remull quatre dies i en aquests cas caldrà canviar-li l'aigua cada dia.Farem un sofregit amb ceba, la meitat de la cabeça d'alls i els tomàquets.
Tallarem les patates a daus, engrunarem el peixopalo i l'afegirem al sofregit.ho deixarem coure tot uns deu minuts i desprès hi afegirem les patates i les tripes.
Un cop tot sigui al foc, ho cobrirem amb un brou de peix i esperarem que arrenqui el bull per a tira la picada
Amb l'altre cabeça d'alls farem allioli negat i quan el peixopalo i la patata estiguin cuits, li tirarem l'allioli negat per damunt. Ho deixarem reposar de 15 a 30 minuts i l'escalfarem per servir-lo. S'acompanya de allioli. Recomano provar de acompanyar amb salsa ALMADROCH ,la crema de formatge no li escau gens malament.
..

PLATS D'HIVERN

TRINXAT DE LA CERDANYA I

Ingredients

500 grams patates
150 gr de botifarra negra
200 gr de cansalada grassa
col d'hivern: un quilo 

Elaboració

Bullim la patata i la col en recipients separats. Ho escorrem tot i ens guardem l’aigua de tots dos bullits. Alhora, també s’ha de saltejar la botifarra negra, prèviament tallada a trossets. D’altra banda, coem la cansalada amb una mica d’oli de gira-sol a poc a poc perquè es vagi bufant la cotna.

Posem la col, la patata i la botifarra negra dins l’olla i ho anem xafant amb una escumadora. Hi hem d’anar afegint l’aigua que havíem reservat dels dos bullits i ho anem amanint fins que aconseguim el punt d’espessor que volem. Un cop ho tenim, amb una part de l’oli de la cansalada que hem fregit, amanim tot el conjunt. Si es vol, es pot passar el trinxat per la paella. Ho aboquem a la paella i el saltem perquè agafi temperatura. Despès li donem la forma com si de truita de patates es tractes deixant fer una crosta torradeta i li donem la volta. el mateix per l'altre costat.

Si finalment volem que la cotna quedi més rossa i cruixent, la tornem a passar per la paella i llavors la posem damunt del trinxat. 

MACARRONES GRATINADOS. HISTORIAS DE LA VANGUARDIA 1985

MACARRONES

Siempre creí , con los más graves autores, que los macarrones nacieron en Sicilia en el siglo XIII y que se aprendió a secar la pasta en Gragnano, cerca de Nápoles. pero a raíz de la publicación de la "Storia dei Maccheroni", de Alberto Consiglio (Roma, 1959), tuve que cambiar mis ideas. Este autor napolitano nos trajo nuevas precisiones. La pasta, según él, viene de China, pues parece ser que en algún libro de cocina china se habla de pasta  principios de la era cristiana. En el primer milenio existe ya la pasta en Persia. Adelanta Consiglio que de las suntuosas cocinas persas pasaron a los árabes y que con los árabes, a través de Sicilia, entraron en el occidente Cristiano. En el  Palermo árabe de Ibn Gubair se encuentran los dos más antiguos y venerados textos sobre macarrones . Hemos de aceptar que si los italianos dicen que no fueron ellos los inventores, realmente no lo fueron. su honradez está por encima del honor nacional.
Los macarrones, y con ellos la pasta "asciutta", llegaron a Francia con los cocineros de la reina Catalina de Médicis en el siglo XVI. Y a España con nuestras guerras con Italia.
Cierto es que en el levante español conocimos la pasta también, a través de los árabes. La primera referencia en castellano de los macarrones  la tenemos en el teatro de Bartolomé Torres Naharro (1517), en  una  de sus comedias romanas, "La tinelaria".La pasta italiana debió ser muy apreciada en el siglo XVI y XVII, como lo era también la cocina napolitana, romana y florentina.
Pero la boga de la pasta, que en España  empezó a perderse a finales del siglo XVII, volvió ya entrado el siglo XVIII cuando Carlos III, después de reinar en Nápoles, trajo con el a cocineros napolitanos. En cambio en Cataluña y Baleares la pasta llegó mas dramáticamente. No olvidemos que los primeros fondistas que tuvieron casa de comidas en Barcelona fueron italianos y así hay platos como los canalones, como el arroz a la milanesa, como los macarrones, que la cocina catalana ha transformado y que se han convertido, en algo más de dos siglos, en platos propios y aun tradicionales. Y hablando de tradiciones, hasta hace relativamente poco en las casas particulares de Barcelona era costumbre comer pasta un día a la semana y quizás los macarrones han sido los grandes favoritos. Y como al menos yo así lo creo, me permito ofrecerles la siguiente receta de macarrones Gratinados. GASTEREA.
INGREDIENTES
1/2 kilo de macarrones
1 taza de leche
1 cebolla mediana
4 tomates
1/4 de kilo de picada de cerdo
Queso rallado Aceite
Mantequilla
PREPARACIÓN
Echar los macarrones en abundante agua hirviendo, a la que se habrá añadido la leche y un chorrito de aceite. Dejarlo cocer unos diez minutos aproximadamente, comprobando que queden "al dente". Escurrirlos y enfriarlos ligeramente pasándoles un poco de agua fría por encima. mientras hierven los macarrones se prepara un sofrito con una cebolla mediana y los tomates maduros rallados. Cuando el sofrito esté listo se le añade la carne picada con sal y pimienta previamente frita. Se mezcla todo ello con los macarrones y se pone en una fuente resistente al horno con trocitos de mantequilla y queso rallado por encima. Se gratinan hasta conseguir un hermoso tono dorado.

MADALENES DE LA HELLO KITTY, CUINA PER NENES

A LA CUINA LA MAMA A PREPARAT: MADALENES ESPECIALS PER A NENES QUE SON FANS INCUNDICIONALS DE UN PRODUCTE UNIC: HELLO KITTY.

I les nenes ven contentes, ni temps per refredar-se an tingut le pobres madelenes.

EL PRACTICON - CUINA DEL 1901

MANOS DE CERDO TRUFADAS. Un petit homenatge a la cuina del Almadroch i a la seva chef Núria Soley.

Otra fórmula típica que se me iba a quedar en el tintero, y que sin embargo es de las más salientes en la alta cocina.

Se deshuesan las manos de cerdo, ya cocidas a la Santa Menehould. Se prepara un relleno muy fino como para guarnecido interior de las aves, y se mezcla con bastante recortaduras de trufas, cocidas aparte en buen vino blanco o caldo limpio.

Se rellenan con esto las manos deshuesadas y se envuelven en hojas de redaño de cerdo o de ternera, o sea de tetilla o membrana transparente que envuelve la grasa de la res.

Después y sin perder tiempo, se empapan las manos trufadas en manteca de vaca derretida. Se panan con exceso y se les hace tomar color en la parrilla sobre fuego mortecino,a fuerza de tiempo.

También las manos de cerdo trufadas se sirven solas.

Es plato de almuerzo que pide unos cuantos sorbitos de Champagne.

Angel Muro

PAISATGE DE RASQUERA, CUINA CASOLANA PER LA RIBERA DEL L'EBRE

Una sortida de cap de setmana per les terres de la Ribera d'Ebre, dona per la descoberta de un tram de paisatge silvestre, de vistes precioses embolcallades per la serra de Cardó.

No nomes em pogut gaudi de un paisatge que ens pot transporta a un pesat llunya, on tot era de una naturalesa primitiva, grandiosa. De un retrobament de fusió entra la natura i el home. Si no, que també em gaudit de una cuina de casa plena de identificacions i records amb la cuina de abans.
La iaia "Cuca" ens ha portat per el camí de cuina, cap un túnel del temps, a un passat ple de records gastronòmics gaire ve oblidats.

Cassola de fideus caldosos i peus de cabrit amb suc.

Fideus com els que es feien a casa, quan la mare i era, i el temps tenia un altre valor.
Els meus fideus son fets mes al "dente" i no tan elevo-rats. Pro tota la meva atenció la ban atraure els PEUS DE CABRIT.

CABRA BLANCA DE RASQUERA

La cabra blanca de Rasquera Pastura en las sones interiors de les comarques de l'Ebre, en remats concentrats sobretot a Horta de Sant Juan, el Perelló, Prat de Comte, Rasquera, Tivenys, Tivissa i Tortosa. S'ACOSTUMA A CRIAR EN RÈGIM EXTENSIU I, PER TAN S'ALIMENTA DE RECURSOS FORESTALS.

Es particularment apreciada per la qualitat de la carn dels seus cabrits i crestons: una carn tendra, compacta i de gust intens.(gastoteca.cat)

Recepta de Peus de Cabrit.

Ingredients:

4 peus de cabrit bullits

2 cebes trinxades

2 tomàquets madurs rallats

1 cullerada de ferina

Pa ratllat

allioli negat

sal

oli

Brou de bullir els peus.

Elaboració

Feu un sofregit ben concentrat amb l'oli, les cebes i els tomàquets. Afegiu-hi la farina i deixeu-ho coure uns 5 minuts, remenant. Poseu el sofregit en una plata, a sobre els peus de cabrit bullits i coberts amb el pa ratllat i l'allioli deixatat amb una mica del brou de la cocció dels peus. Poseu-ho al forn uns 10 minuts. (cuina catalana)