EL PRACTICON - CUINA DEL1901

SOPA DE PURÉ DE CASTAÑA

Para cuatro personas se cuece bien en agua una libra de castañas pilongas,pero frescas.
Se pasan por la pasadera, y en una cacerola se pone á derritir onza y media de manteca de vacas.
Cuando empieza á estar rusiente, se agrega una cucharada de harina, y antes que tome color, se moja el todo con el caldo ó papilla que ha de formar la sopa.
al primer hervor se echa la pasta de castañas; se sazona todo y se pasa por colador más fino al cuarto de hora de cocción.
Se tiene esta sopa al amor de la lumbre hasta el momento de servir, en que se liga fuera del fuego con yema de huevo, según se ha explicado ya, y se vierte en la sopera, en donde habrá pan tostado ó frito en pedazos pequeños de igual forma.
Angel Muro
Se liga la sopa con una yema, desleída en tres cucharadas de agua fria

EL CELLER DE SANT ISCLE-EL BAGES

LA SÈQUIA DE MANRESA.De Balsareny a Manresa

Aquesta vegada la descoberta a estat al entorn del Bages. Fen un petit recorregut de senderisme, que ens porta a gaudi de petits i encantadors plaers.- La sèquia de Manresa.
El nostra recorregut a estat però, des de Sallent al Parc de l'Agulla a Manresa.

Al llarg del camí trobarem mols ponts sobre la sèquia, És interessant fixar-se en el tipus de construcció de cada un d'ells, ja que n'hi ha d'estils ben diferents, Algunes casetes de bagant, on hi ha els mecanismes per accionar, "comportes que permeten aturar i desviar l'aigua", una barraca de vinya ben conservada, masos, ermites:" Santa Magdalena","Sant Iscle".

Sant Iscle ha estat la descoberta gastronòmica del recorregut, ve mes aviat vinícola. un celler amb vistes a les vinyes i amb el fons emmarcant el Bages, Montserrat,senyorial e immensa.

LA DESCOBERTA

Barem parar per fer un mos. El mateix camí ens oferia ombra, taules, bancs per seurà,uns codonyers donant color, ànecs volant, vinyes, olor a raïm madur i l'aigua de la sèquia fen-nos companyia, el lloc ideal per descansa i gaudi amb calma del paisatge. Envoltant tot aquell espai ens encercla un perfum amb una dolçor mol agradable, primer no la identifiquem,busquem plantes aromàtiques que ens envoltin,res de res. Se sembla mol a l'olor del raïm, però dolceja mol mes i embolcalla a tots de una manera mol persistent.

Ja desesperàvem de descobrir la fon del perfum, quan aixecant el cap descobrim taules i gent assentada a la terrassa de la masia deixada uns metràs enrere. Ens hi acostem, es la Masia de Sant Iscle, un Celler que ofereix no sols poder gaudi del vi.(aviant començat la verema, motiu que provocava l'agradable dolçor que fluïa per l'ambient) si no també de alguns plats freds de formatges, pernil o patés, amanides de verdura del seu or, gaudi del Romanic que li dona nom.

Demanem sortit de formatges i un vi de la casa adequat per acompanya.

Sor que el final de trajecte fins al parc de l'Agulla es troba quasi a toca, si no pot ser que auri am agut de quedar nos allà mateix.Un dia per recorda i compartí