LA CUINA DE L'AVIA

MOLLS AMB CIGRONS - De la llibreta de l'avia que ho va copia de una revista fa anys.

INGREDIENTS

4 moll

1tassa de cigrons

ceba

1/2 peu de vedella

1 fulla de llorer

1 cabeça d'alls

1/2 porro

1/2 bulb de fonoll

2 cebetes tendres

1 xoriço

4 grams de safrà

1 mica de canyella

1 cullereta de herbes provençals

oli d'oliva

sal

LA RECEPTA

Per elaborar aquest suculents molls guisats amb cigrons, s'ha de posar, la vigília, el llegum en remull amb abundant aigua freda.

L'endemà es posen a bullir en una olla el mig peu de vedella, els cigrons, la ceba, el llorer i mitja cabeça d'alls. Es cobreix tot amb aigua i se sala lleugerament. Es deixa bullir durant dues hores i mitja a foc mitjanament fort. S'hi afegeix aigua a mesura que es va evaporant perquè sempre hi hagi prou líquid. Mentre es cou, es va preparant el sofregit. Amb una mica d'oli d'oliva, s'ofeguen en una paella les cebes tendres,el porro i el fonoll tallats a quadrets petits.A continuació, s'afegeix el sofregit als cigrons i també s'hi posa el xoriço.Es deixa coure a foc lent fins a completar unes tres hores.

Es treu de l'olla el peu de vedella, la cabeça d'alls i la ceba,S'esmicola el peu a trossos petits i es torna a posar al guisat. Es condimenten els ingredients amb el safrà, la canyella i les herbes provençals. Desprès es bull durant uns minuts a foc lent. S'hi introdueixen amb compte els molls sencers i es couen uns quatre minuts a foc lent.

NESTOR LUJAN. I LOS ALCOHOLES

LA VANGUARDIA 1982

Como es bien sabido nuestra civilización, y al decir nuestra civilización nos referimos, en este caso, al mundo occidental, ha aportado"los excitantes modernos", como les llamaba Balzac, a la vida cotidiana:el café y el té, el tabaco y, finalmente, los aguardientes, que si bien fueron conocidos en el medievo, son esencialmente de la época moderna.

Efectivamente los aguardientes- sean de vinos, frutas o granos- datan del siglo XIII cuando un CATALÁN,Arnau de Vilanova, fabricó en Montpellier el primer alcohol que conoció occidente. A este aguardiente le llamó "acqua vita" (agua de vida). es una pena que se haya perdido el tratado de Arnau de Vilanova,"médico de reyes y papas", titulado."De acqua víta simplice et composito", donde se explican las calidades i virtudes de este nuevo descubrimiento.

No obstante, la historia del alcohol como bebida es mucho mas reciente. En toda la Edad Media el alcohol sirve tan sólo como medicina y empieza a fabricarse los alcoholatos remediadores.Hasta el siglo XVI no comienza a beberse el aguardiente por puro placer, aunque la palabra se usa en castellano ya desde principios del siglo XV.

Comenzaron, evidentemente, los alcoholes dulces, el Benedictine, en 1510, en la abadía de Fécamp, en Normandia; el anisado Kummel, en Riga, en 1598; el anís, fabricado por primera vez por el holandés Bols en 1575. El Chartreuse era una fórmula de la aristocrática familia D'Estreés y que ya la bebían en 1605. Un mariscal, D'Estreés, vendió el secreto del elixir a los cartujos, que empezaron a comercializarlo en 1737.

En cuanto al whisky escoses, el más antiguo documento está fechado en 1494, y se encuentra en Escocia-El cognac era conocido en 1620, aun que con el nombre de cognac se empieza a vender en 1725. En cuanto al Armagnac, es mucho mas moderno, aunque existe evidencia que en la región se fabricaban aguardientes. pero no adquirió forma comercial hasta 1811. El calvados, aguardiente de sidra, aparece en 1553, fabricado por el señor de Gouberville. La ginebra, en el siglo XVII, imaginada por el boticario holandés Silvius. Los alcoholes blancos de frutas fueron fabricados a finales del XVII y principios del XVIII en Alsacia,Lorena,Franco Condado y el la Selva Negra,en Alemania. El ron data también del siglo XVII, aunque se populariza, como bebida de marinos y piratas, en el siglo XVIII.

Néstor Lujan

CONILL AMB GAMBES I ESCAMARLANS

CONILL AMB GAMBES I ESCAMARLANS

Es passen les gambes i escamarlans per la paella, i se aparten.

Pel mateix oli se enrosseix el conill i també se aparta.En aquest oli si posa a encara-me-la ceba a la juliana i un all esclafat, quan la ceba esta ven d’oradeta se incorpora el conill, amb sal pebre, i si flameja una copa de conyac que es deixa cremà. Coem el conill i la ceba. tirant-hi miquetes de vi,

Uns instants abans de servi i afegirem les gambes, escamarlans i un pols de fines herbes.

FLAM DE CAFÉ

Un dels flams de l'avia

INGREDIENTS

1/2 de llet

6 ous

6 cullerades de cafè instantani

6 cullerades de sucre

i un fons de caramel

PREPARACIÓ

Es reservant dues cullerades de sucre per preparar el caramel.

Posem tots els ingredients en un bol i o pesem per la batedora.

En els motlles i posem primer el caramel preparat anteriorment,

afegeixin-li els ingredients ben batuts.

Seguidament posarem els motlles al forn a bany maria uns 50 minuts.

Deixar refredar i treure dels motlles